Personalment, m’agrada molt poc fer concessions als significats sentimentals o contextuals de les paraules. Crec que en el seu ús, les paraules han de fer servir i cal respectar el seu significat més precís i objectiu. Enteneu-me, m’encanta la poesia i gaudeixo com el primer dels acudits que juguen amb els dobles sentits, però quan es parlen de certes coses, del que està bé i el que està malament, de la situació material de molta gent, cal ser precís i defugir les mitges paraules i els eufemismes. Cal parlar ben clar.
La situació dels immigrants il·legals a Europa en general i a casa nostra en particular és l’esclavatge. No faig demagògia, només faig servir el significat de les paraules tal com és. Els termes d’esclau i de llibertat els hem heretat del llatí i tenen el seu significat ben informat en el Dret Romà. Per als romans, els esclaus eren els que no eren lliures, i la llibertat consistia en la facultat de poder fer el que la llei permet i no veure’s obligat a fer el que la llei prohibeix. La llei general, s’entén, la dels ciutadans. Així, els esclaus no podien decidir anar a viure a un altre lloc, no podien contraure matrimoni, ni treballar a canvi d’un salari… i els seus amos els podien obligar a fer qualsevol cosa contrària a la llei, com per exemple matar o torturar una altra persona (normalment un altre esclau).
I quina és la situació dels immigrants que ens arriben des de l’Àfrica o el Pròxim Orient? No els deixem moure’s amb llibertat tal com ho poden fer els ciutadans lliures, ni tan sols en el marc de l’Espai Schengen (mirem sinó, el drama del Túnel del Canal), no poden treballar legalment, no poden fer la majoria de les gestions normals i quotidianes per altres persones, com fer contractes, contraure matrimoni, escollir representants… I en canvi es veuen obligats (per sobreviure) a fer coses il·legals com treballar a l’economia submergida (recollint ferralla pel carrer o fent de temporers agrícoles no declarats), pidolar pels carrers o el que és pitjor, coses que són directament delictes penals, com vendre pel carrer articles falsificats (el conegut «manta»), cometre robatoris o caure en la prostitució. Personalment em sorprèn que només una petitíssima minoria passi més enllà del «manta». Vist tot el que sabem que passen per tal d’arribar a Europa i tenint en compte que no els cal cometre cap delicte per acabar en un CIE i ser expulsats, han de tenir por d’anar a la presó?
És cert que la capacitat d’assimilació d’immigrants a les societats europees té un límit, però és molt discutible que estiguem ni a prop d’aquest límit, i encara que fos així, la resposta no pot ser l’abandó a la seva sort dels que es fiquen al mig del mar en precàries embarcacions, ni la condemna a una vida de pobresa extrema i privada de llibertat en campaments, habitatges massificats o directament a cel obert.
En primer lloc, ens hem de comprometre a contribuir a fer segura i raonablement pròspera la vida en els països d’origen. Si la guerra i la misèria es continuen estenent a les nostres fronteres del sud i l’orient, la pressió dels que fugen no només serà imparable, és que a sobre no tindrem cap dret moral per provar d’aturar-la. En segon lloc, hem de fer possible per a qualsevol immigrant la recerca d’una feina i l’exercici dels drets cívics dels quals estem tan orgullosos: han de ser lliures com nosaltres.
Una altra reflexió entorn de la llibertat és aquesta que si no recordo malament, va formular John Locke a finals del segle XVII i que deia més o menys el següent, que la meva llibertat i els meus drets valen el mateix que la llibertat i els drets dels altres. Perquè, deia Locke, si els altres no tenen drets, si els altres no són lliures, com puc esperar que la meva llibertat i els meus drets siguin respectats?
Papers per a tothom, ni que només sigui en nom dels més cínic dels egoismes.
versión en castellano: “Para la Libertad…“