Luís María Linde, governador del Banc d’Espanya, ha aprofitat la seva compareixença del 15 de febrer a la comissió del Pacte de Toledo per recitar els coneguts tòpics neoliberals que qüestionen el sistema públic de pensions: que si no és sostenible, que si la gent ara viu més temps i amb millor forma física, que si convé complementar (de moment només complementar) les pensions públiques amb plans de pensions privats, etc.
No són pocs els economistes que una vegada i una altra han desautoritzat aquesta mena d’arguments i posen de manifest que el que cal és reconèixer que les pensions s’han de finançar dels impostos generals i no només de les cotitzacions dels assalariats. I que fer-ho no posa en perill l’economia perquè l’increment de la productivitat compensa sobradament el creixement de la població més gran de 65 anys.
Jo vull afegir aquí ara un altre argument que convindreu amb mi redueix a l’absurd els raonaments de les veus al servei dels poders financers, com ara la del senyor Luís Maria Linde:
- Les dades de població de 2011 (per posar una data recent de la qual tenim estadístiques) diuen que la xifra de població a l’estat espanyol entre els 16 i els 64 anys, és a dir, la població potencialment activa, va ser de 31.206.685 persones.
- A desembre de 2011, la població efectivament ocupada era de 17.111.792 persones.
- Si fem la resta, en la mateixa data hi havia 14.094.893 persones que no treballaven, i d’elles només 2.770.164 havien treballat alguna vegada.
- Si en les mateixes dates s’estigués aplicant que l’edat de jubilació fossin els 70 anys, la població activa hauria crescut en 2.177.181 persones més.
És evident que considerat globalment, l’allargament de l’edat de jubilació no augmenta els recursos del sistema. Si no hi ha feina per a la totalitat de la població activa, què guanyem afegint una mica més de 2 milions de persones extra?
Aquí potser algú reconeixerà que la mesura d’allargar l’edat de jubilació no és per augmentar els recursos, sinó per a reduir la despesa. Es redueix el número de pensionistes i els pensionistes cobren pensions més petites perquè molts d’ells es quedaran sense feina molt abans d’arribar a l’edat de jubilació, i per tant no podran aconseguir pensions gaire superiors a les mínimes.
Què dir a aquest raonament? Doncs que el conjunt de la població, els 46.815.916 de 2011, tenen necessitats vitals per cobrir, i que encara que descomptem els pocs que viuen autònomament de les rendes del capital, hi ha desenes de milions dels quals la majoria depenen econòmicament d’altres i la resta viuen de les pensions i les ajudes socials del nostre raquític estat del benestar.
Ara la pregunta és: quant més pobre ha de ser la majoria de la gent per tal que els més rics no hagin de pagar més impostos?
versión en castellano: “¡Y venga con el sistema de pensiones…!“
Deixa un comentari