Aquests dies s’està parlant, en relació als pressupostos generals de l’estat 2017, del problema de la gran quantitat de persones que treballen a l’Administració com funcionaris interins o contractats laborals no fixos. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona (com el de la Diputació de Barcelona, i crec que són un bon indicatiu del que passa en general), el 25% de la plantilla són interins. La meitat d’aquests té 5 o més anys d’antiguitat i ara amb els PGE 2017 es planteja que aproximadament dintre dels 5 propers anys sortirà i s’executarà Oferta Pública extra per reduir la interinitat, que s’ha de quedar en un màxim del 8%. L’Ajuntament diu que no ho podrà complir, això de quedar-se en el 8%, però està clar que la tendència serà a no augmentar la plantilla d’interins.
Un company interí em comentava ahir que en aquest context ell i molts companys es plantegen que potser seria millor que no sortís cap oferta pública. Sembla xocant, però és lògic un cop hi penses. Ja veieu el que cobren les acadèmies de preparació d’oposicions (600€ demana CCOO per un curs de 56 hores en el cas de la promoció interna a tècnics de gestió) i el que implica de dedicació en la preparació. Encara que els interins tinguin punts extra per experiència, la competència serà duríssima amb gent que no haurà fet altra cosa que estudiar des de mesos abans. I a sobre hi ha més interins que places.
Fins ara, això no era un problema perquè perdre la plaça només significava tornar a la borsa per ser nomenat en un altre lloc o tornar a ser contractat de seguida, però si no es pot augmentar la plantilla d’interins (i no es podrà) aviat es trobaran que tot i estar dalt de tot a la borsa no els cridaran. Sobre tot en categories molt específiques on el nombre d’efectius necessaris és molt concret ja ara. I repeteixo, la meitat dels interins fa més de 5 anys que treballa amb nosaltres, han començat a formar famílies i no estan massa en condicions de pagar acadèmies i tancar-se a estudiar.
Sí, ja sabem el que diuen els que sí que ja han passat oposicions: que a ells també els va costar molt i que per entrar a treballar a l’Administració s’ha de passar pel tub. Que no es poden demanar portes del darrere. El que passa és que els nostres interins, després de 2, 3, 5 anys o més no han d’entrar per una porta del darrere perquè ja els tenim aquí, els coneixem, són companys i companyes nostres i si no són funcionaris és perquè quan tocava no es va aprovar ni convocar l’oferta pública necessària. Ho sabem tots molt bé. Ni són culpables de la seva situació ni molt menys s’estan aprofitant de res. El que sí que tenen és una situació laboral i professional en la qual els hi manquen bona part dels drets que tenim la resta, i ara a sobre un risc objectiu a 3 o 5 anys vista de perdre la feina.
Jo estic d’acord amb els interins que demanen que la regularització de tota la plantilla d’interins a partir de dos anys d’antiguitat s’hauria de fer de forma directa, amb un procés semblant al que s’està fent servir a l’Ajuntament de Barcelona per a la funcionarització, si es vol donar formalitat al canvi.
Què podem fer per aconseguir-ho? Per començar, demanar-ho, és obvi. I crec que pot anar molt bé, com a palanca, una iniciativa com la que tenim a la plataforma Goteo i que es diu “Defensem els drets laborals dels interins” https://ca.goteo.org/project/defensem-els-drets-laborals-dels-interins. Jo ja he aportat i animo a tothom a fer-ho.
Crec que és just i que val la pena que ens hi posem.
Deixa un comentari