VOT ÚNIC TRANSFERIBLE A LLISTES TANCADES

El Vot Únic Transferible a Llistes Tancades és una variant del Vot Únic Transferible que es fa servir en diferents processos electorals a Austràlia, Nova Zelanda i les dues Irlandes. La diferència fonamental entre aquests sistemes en funcionament i la proposta que es fa aquí, rau en el fet que als esmentats països el VUT es fa servir per triar entre candidats individuals (llistes obertes) i no entre llistes tancades o de partit, que és com es proposa aplicar en aquest cas.

El que aquest sistema té en comú amb els altres sistemes VUT és que minimitza el voto inútil o perdut, en permetre transferir a segones i terceres opcions els vots emesos en primera instància a candidatures eliminades ja del recompte o a candidatures que ja han tret candidats electes però no tenen prou vots para guanyar un representant més.

Contingut 1. Votació 2. Escrutini 2.1 Establiment de la quota 2.2 Determinació dels guanyadors 3. Un exemple

VOTACIÓ

A VUT a Llistes Tancades, cada votant marca les seves preferències a la relació de candidatures assignant un ordre. És a dir, marca amb un ‘1’ la candidatura preferida, amb un ‘2’ la segona candidatura i fins i tot amb un ‘3’ una candidatura més (tres opcions seria el màxim, no tindria massa sentit i no compensaria la complexitat de l’escrutini). La papereta dipositada pel votant consistirà d’aquesta manera en una relació ordenada de candidatures.

ESCRUTINI

Establiment de la quota

En una elecció mitjançant VUT a Llistes Tancades, per a cada candidat a triar és necessari assolir una quota de vots, que es calcula d’una manera senzilla:

L’objectiu de la quota es assegurar que cada candidat electe té el suport del mateix nombre de vots i que cada vot acabi donant suport a algun dels candidats electes.

Determinació dels guanyadors

En una elecció mitjançant VUT a Llistes Tancades, es procedeix de la següent manera:

1. Es proclamen electes els candidats de cada llista que compten amb el suport de tants vots en primera instància com els que marquen la quota calculada abans.
2. Els vots que ja s’han fet servir per proclamar representant es treuen del recompte, però les seves segones i terceres opcions s’apliquen per corregir la resta de vots pendents d’assignar d’entre els que compartien la mateixa primera opció.
3. S’eliminen dels càlculs les candidatures que no poden arribar a la quota ni sumant vots en primera, segona i tercera preferència, i es torna a comprovar si així hi ha més candidats que arriben a quota amb les primeres preferències resultants.
4. Si n’hi ha, es torna a procedir com en 1, 2 i 3.
5. Es continua eliminant la següent candidatura que tingui menys vots sumant totes les preferències, es reassignen prioritats i es comprova si n’hi ha més representants amb quota.
6. Es tornen a repetir totes les operacions i comprovacions sobre cada resultat fins que s’atribueix representació al darrer candidat, un cop eliminades totes les llistes menys una.

Un exemple

Arribats a la mesa de votació, els electors, en comptes de votar a una única candidatura ho fan a un màxim de dues o tres candidatures, tot assenyalant un ordre de preferència. Posem que hi ha cinc llistes, que anomenarem A, B, C, D i E. Un votant podria marcar per exemple que les seves preferències són les llistes B, C i A, en aquest ordre.

Finalitzada la votació, suposem que el nombre de vots vàlids ha estat de 100.000 per a la tria de 10 representants. Imaginem que el recompte ha estat el següent:

Nº de vots	Opció 1	Opció 2	Opció 3
3.750	A	B	C
13.700	B	C	D
5.100	B	A	C
1.750	B	C	A
850	C	D	E
4.650	C	B	A
16.750	C	A	B
3.850	C	E	D
4.300	D	E	F
150	D	C	B
1.900	D	C	E
3.350	D	E	C
11.100	E	F	D
14.450	E	D	C
13.950	E	D	F
400	F	D	E
100.000

Com que parlem de 100.000 vots per a l’elecció de 10 escons, cada 10.000 vots determinen l’elecció d’un representant, i veiem que ja se’n poden assignar 7, considerant només les primeres opcions:

Candidatura	Representants
A	0
B	2
C	2
D	0
E	3
F	0

Ara recalculem la resta de vots per assignar, descomptant proporcionalment els que s’han fet servir per a determinar l’elecció per primera opció:

Nº de vots	Opció 1	Opció 2	Opció 3
3.750	A	B	C
367	B	C	D
136	B	A	C
47	B	C	A
198	C	D	E
1.087	C	B	A
3.915	C	A	B
900	C	E	D
4.300	D	E	F
150	D	C	B
1.900	D	C	E
3.350	D	E	C
2.670	E	F	D
3.475	E	D	C
3.355	E	D	F
400	F	D	E
30.000

Per continuar, hem de suprimir alguna de les candidatures que ja podem avançar que no poden arribar als 10.000 vots. Ho fem veient el màxim de vots per candidatura sumant primeres, segones i terceres opcions:

Candidatura	Opcions
A	8.935
B	9.452
C	19.275
D	21.065
E	20.548
F	10.725

Suprimim les candidatures A i B, que ni en el millor dels casos assolirien 10.000 vots.

Nº de vots	Opció 1	Opció 2	Opció 3
3.750	C
367	C	D
136	C
47	C
198	C	D	E
1.087	C
3.915	C
900	C	E	D
4.300	D	E	F
150	D	C
1.900	D	C	E
3.350	D	E	C
2.670	E	F	D
3.475	E	D	C
3.355	E	D	F
400	F	D	E
30.000

Ara trobem que la suma de vots a la candidatura C en primera opció supera els 10.000 vots, per tant, els assignem un representant i refem la resta de vots per assignar:

Nº de vots	Opció 1	Opció 2	Opció 3
144	C
14	C	D
5	C
2	C
8	C	D	E
42	C
150	C
35	C	E	D
4.300	D	E	F
150	D	C
1.900	D	C	E
3.350	D	E	C
2.670	E	F	D
3.475	E	D	C
3.355	E	D	F
400	F	D	E
20.000

Tornem a calcular el màxim de vots per candidatura sumant primeres, segones i terceres opcions:

Candidatura	Opcions
C	9.275
D	19.657
E	19.493
F	10.725

Descartem l’opció C, que ja no podrà tornar a reunir 10.000 vots:

Nº de vots	Opció 1	Opció 2	Opció 3
144
14	D
5
2
8	D	E
42
150
35	E	D
4.300	D	E	F
150	D
1.900	D	E
3.350	D	E
2.670	E	F	D
3.475	E	D
3.355	E	D	F
400	F	D	E
20.000

I com que encara no hi ha 10.000 vots en primera opció, descartem la F, que és la que suma menys opcions en total:

Nº de vots	Opció 1	Opció 2	Opció 3
144
14	D
5
2
8	D	E
42
150
35	E	D
4.300	D	E
150	D
1.900	D	E
3.350	D	E
2.670	E	D
3.475	E	D
3.355	E	D
400	D	E
20.000

Ara veiem que la suma de vots a la candidatura D en primera opció supera els 10.000 vots, de manera que els assignem un representant i refem la resta de vots per assignar:

Nº de vots	Opció 1	Opció 2	Opció 3
144
0	D
5
2
0	D	E
42
150
35	E	D
52	D	E
2	D
23	D	E
40	D	E
2.670	E	D
3.475	E	D
3.355	E	D
5	D	E
10.000

Tornem a examinar el màxim de vots per candidatura sumant primeres, segones i terceres opcions:

Candidatura	Opcions
D	9.657
E	9.655

Como que ara ja només queden dues candidatures i un únic representant per triar, i com que cap de les dues reuneix 10.000 vots en primera opció, assignem aquest representant a la candidatura que potencialment pot reunir més vots, és a dir, la D. El resultat final queda així:

Candidatura	En primera opció	Següents	Total
A	0		0
B	2		2
C	2	1	3
D	0	2	2
E	3		3
F	0		0

Si comparem aquests resultats amb els que obtindríem considerant només les primeres opcions i aplicant el Sistema d’Hondt o un sistema proporcional simple, trobaríem que la candidatura E hauria aconseguit 1 representant més a costa de la candidatura D.

El sistema que es proposa permet tenir presents les preferències dels electors que voten en primera opció a candidatures que no assoleixen veure’s representades, i iguala el nombre de vots que hi ha darrere de cada representant. Tot això és possible gràcies a la minimització dels vots perduts o excedents, que en l’exemple seria només del 0,34%, mentre que en el sistema proporcional sobre una opció única, seria sobre les dades de l’exemple d’un 13%.

Però més enllà de la divergència de resultats sobre unes dades de votació ja donades, la importància d’aquest sistema consisteix a fer que “allibera” a l’elector dels raonaments lligats a les dinàmiques del que s’entén com voto útil, i li permet expressar lliurement les seves preferències sense por a “malbaratar” el seu dret a vot.